Patrimoni arquitectònic


La ciutat comtal de Besalú és un dels conjunts medievals més ben conservats de Catalunya. En els seus carrers, trobem un gran nombre de monuments i construccions arquitectòniques que van des de temples religiosos fins a edificacions civils. Els més importants són els següents:


El pont medieval

El pont romànic data del segle XI, concretament de l’any 1075, i és el símbol de la Vila. Es tracta d’un pont de cinc pilars, set arcades i dues torres caracteritzat per tenir una forma angular a causa de l’assentament dels pilars sobre les pedres del riu. Té 105 metres de llarg i uns 30 metres d’alçada (incloent la torre de defensa).
Al llarg dels anys, aquest pont s’ha anat reformant varies vegades. La primera reconstrucció documentada del pont és de l’any 1315 a causa d’un aiguat. Al segle XIX es va enderrocar la torre central i el 1939, durant la guerra civil, van ser destruïts dos arcs. A l’actualitat, aquestes malmeses ja estan reparades, però cal calçar un dels peus del pont perquè s’ha erosionat excessivament amb l’aigua del riu que i córrer el perill que s’enderroqui.



El castell comtal

Les primeres notícies documentades sobre el castell remunten a finals del segle X. Era una fortalesa situada al turó de Santa Maria que es va haver de reconstruir varies vegades al llarg dels segles.
En aquests moments, tan sols en queda una torre, una part de la muralla i el portal d’accés.




El monestir de Sant Pere

El monestir Benedictí va ser fundat l’any 977 pel Comte-bisbe Miró. En l’actualitat,  només en queda l’església de Sant Pere, consagrada el 1003 per Bernat I Tallaferro.
És una església d’estil romànic, de planta de creu llatina, amb tres naus i un sol absis. Té un deambulatori, un pas exclusiu que utilitzaven els peregrins en l’època medieval, i a dins també hi trobem les tombes dels abats més importants i una fossa comú dels monjos.
Respecte a la façana, aquesta té una porta d’entrada amb dues petites finestres i un gran finestral amb dos lleons, un a cada costat, que simbolitzen el poder i la protecció que oferia l’església. Sota seu, trobem un simi i una serp que representen el mal i el paganisme.
Aquesta església s’ha comparat amb l’església de Sant Joan de les Abadesses.


L’església de Sant Vicenç

L‘església romànica de Sant Vicenç està documentada a l’any 977 i és la parròquia de Besalú. És de planta basilical amb tres naus, un creuer i tres absis. A l’interior, hi ha la tomba gòtica de Pere de Rovira, portador de les relíquies de Sant Vicenç fins a Besalú l’any 1413, i en el lateral esquerre, hi trobem una capella gòtica on hi ha la Vera Creu (substitució de la primera Vera Creu que va ser robada l’any 1899).
A causa de les reformes que s’han dut a terme, l’església mostra algunes característiques pròpies d’altres estils.  



L’hospital de Sant Julià


Antigament, estava format per dues parts: l’hospital, situat a la vora del riu, i l’església dedicada a Sant Julià, amb volta i sense absis, edificada davant l’hospital. Va ser construït pels comtes de Besalú per tal d’oferir refugi als peregrins, però la jurisdicció exclusiva era dels monjos del monestir de Sant Pere.
La primera documentació que es té és del segle XII. D’aquella època se’n conserva la façana exterior, formada per sis arquivoltes que es recolzen en capitells decorats amb elements vegetals i figures animals.  
A principis del segle XX, l’hospital de Sant Julià recupera la seva funció hospitalària. L’any 1974 és restaurat i actualment, s’utilitza com a centre sociocultural.


La col·legiata de Santa Maria


La col·legiata de Santa Maria era una església romànica-bisantina amb planta de creu llatina i 3 naus, totes cobertes amb voltes de canó.
Després de varis ensorraments i la venda de diferents elements esculturals, l’any 1835 es va subhastar. En aquests moments, la col·legiata està en mans de Salvador Vilarrasa i Oliveras i l’únic que en resta és la capçalera.


La sinagoga


La documentació antiga data la sinagoga de 1264, any en què els jueus van rebre la llicencia reial per a la seva construcció. Era l’edifici públic més important de la juderia. Estava formada per un conjunt d’espais amb diferents finalitats: hi havia la sala d’oració, on la comunitat jueva es reunia per motius religiosos i també per resoldre problemes de la vida quotidiana; el pati, on se celebraven les festes i els casaments; l’escola, el lloc d’ensenyament per a petits i joves i, finalment, el miqvé, on es realitzaven els banys de purificació.
La sinagoga va estar en funcionament fins a principis del segle XV. A partir de llavors, l’edifici es va reutilitzar per a diferents serveis fins que als inicis del segle XVIII, aquesta ja estava enderrocada i s’utilitzava el seu espai com a plaça.
Les primeres restes de la sinagoga es van trobar de forma casual a la plaça dels jueus durant la construcció d’un pou i en l’actualitat, estan considerades com un element arquitectònic únic en tot l’Estat Espanyol.



El Miqvé 

El Miqvé va ser descobert l’any 1964 i són els banys jueus més ben conservats de tot Europa. És una sala subterrània d’estil romànic, situada a la plaça dels jueus i construïda amb pedra tallada. Té una finestra per on hi entra la llum i una piscina a alguns metres de profunditat.
La seva funció era purificar l’ànima. Les dones jueves hi anaven després de cada període menstrual, d’un part i també quan es casaven. Els homes, en canvi, hi acostumaven a anar cada divendres.

Les investigacions realitzades revelen que la seva existència es deu al  requeriment imposat per la llei mosaica de purificar-se amb aigua corrent. 


La casa Cornellà

Datada de finals del segle XII, la Casa Cornellà és un edifici romànic-civil localitzat a la Plaça de Sant Pere. Està format per la planta baixa, on hi havia els estables i les estances del servei; un pati central romànic de forma quadrada; el primer pis, amb una galeria d’arcs de mig punt on vivia la família Cornellà i un graner a l’última planta.
La casa pertanyia als Cornellà fins a finals del segle XV, moment en què va passar a ser de la família Llaudes. Actualment, els propietaris són la família Solà-Morales.

La Cúria Reial

La Cúria Reial és un edifici entre els estils romànic i gòtic del segle XIV. Al llarg dels segles ha tingut diverses utilitats: s’ha utilitzat com a Palau de Justícia, Cort Reial i Seu de la Vegueria. A més a més, també hi ha viscut diferents famílies, tant cristianes com jueves.

Actualment, a la Cúria Reial hi ha un restaurant. A la planta superior hi trobem la sala gótica i a la planta baixa, un espai cultural on s’ha instal·lat un audiovisual que explica tota la història del poble de Besalú.