L'abans i l'ara


La història

Els orígens de Besalú  se situen al segle II aC, moment en què és considerat com a un lloc apte per habitar-hi. Malgrat això, però, no va ser fins a finals del segle  IX quan la vila aconsegueix la independència del comtat de Girona a partir de la reordenació territorial duta a terme per el comte Guifré el Pelós.
Després de la seva mort, Miró I el jove, va ser el primer comte independent de Besalú. El seguiren en la dinastia comtal besaluenca un gran nombre de comtes que fundaren esglésies i expandiren el territori a terres més enllà del Pirineus. D'altres com Bernat I Tallaferro, augmentaren el poder religiós fins a fer de Besalú una Seu Episcopal. Amb la mort de Bernat III al segle XII, el comtat perd la independència i passa a ser de la casa de Barcelona.

   
A l'edat mitjana, Besalú va patir una sèrie de canvis.

Al segle XI, es va construir la primera muralla que envoltava principalment l'església de Santa Maria i el castell.  
Un segle després, s'amplia la zona emmurallada afegint la Cúria Reial i el Palau Sant Romà i deixant el monestir de Sant Pere als afores.
Finalment, al segle XIV, Pere el Cerimoniós demana una tercera muralla que envoltarà tot el que forma part del Besalú Medieval actual.

Durant tota aquesta època i fins al segle XV, hi convivien jueus i cristians en harmonia.

El Castell de Besalú va ser l’edificació que va originar la ciutat. Està construït dalt del turó on hi ha les restes del monestir de Santa Maria.

Fins al moment actual, la vila no s’ha mantingut idèntica a l’estat en què es trobava durant l’edat medieval. Tot i això, sí que permet fer-se’n una idea a través de la conservació d’importants edificis com ara el pont, els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere i Sant Julià, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial.
Aquesta estructura arquitectònica ha permès que la vila de Besalú formi part d’un dels 22 atractius turístics de la província de Girona.


La vida

Besalú era un nexe entre les zones agrícoles i comercials (situades a les terres properes al litoral) i les zones ramaderes (en terres altes).
Els primers indicis del mercat de Besalú daten de l’any 1027. Aquest tenia una gran importància econòmica que enriquia el poble i era considerat un dels punts més comercials de la Garrotxa. Hi anaven des de pagesos fins a negociants d’arreu de la província que compraven els productes de la vila, la qual cosa feia prosperar els comerços del municipi.  
Actualment, l’únic mercat que trobem és el setmanal dels dimarts que té per objectiu satisfer les necessitats bàsiques dels besaluencs. A més a més, durant la primera setmana de setembre de cada any, es commemora el mercat medieval a través d’actuacions i representacions que ens permeten viatjar mil anys enrere i conèixer com era la vida i el comerç d’aquella època.


Pel que fa a l’economia, el sector que compta amb més treballadors és el terciari, ja que aquest municipi està molt destinat al turisme.  Anualment es fan celebracions i festivitats per atraure els turistes i així enriquir el poble de Besalú a través dels serveis i comerços que predominen a la zona: hotels, bars i restaurants.